Mateix criteri, dos desenllaços: què decideix l'autoria d'una imatge amb IA

Fa mesos que dono voltes a diversos pensaments sobre les eines d'IA. Majoritàriament, els que freguen i s'encreuen amb la meva feina: renderista archviz. El soroll principal en la IA per a la generació d'imatges recau en la immediatesa i la falta de criteri o direcció, tot i que sincerament totes dues van dins del paquet de la IA bàsica. Matiso que la falta de criteri no implica necessàriament manca de gust, però això ja són altres derives.

En aquesta batalla d'arguments creuats entre conservadors, negacionistes i "bros" sol escapolir-se el tema del copyright. L'autoria. De qui és el que generem? Convé separar dos plans que gairebé sempre es confonen. El primer és contractual: el que els termes de cada plataforma et permeten fer amb la imatge, per exemple, si la pots usar comercialment o no. El segon és legal: si aquesta imatge està protegida pel dret d'autor davant de tothom, cosa que no decideix la plataforma, sinó la llei.

En el pla contractual hi ha un matís revelador: les grans plataformes no reclamen la propietat del que generes. Google/Gemini ho diu expressament: "Google won't claim ownership over that content." Però que no reclamin la propietat no vol dir que tu tinguis copyright; vol dir només que no te'l disputaran. És més: aquest contingut tampoc no és exclusiu. Els mateixos termes adverteixen que poden generar el mateix o una cosa semblant per a una altra persona: "You acknowledge that Google may generate the same or similar content for others and that we reserve all rights to do so." (Cosa diferent és la llicència que concedeixes quan puges una imatge teva com a base: en segueixes sent el titular, però autoritzes Google a usar-la per prestar i millorar el servei.) Tenir permís d'ús, al capdavall, no és el mateix que tenir autoria.

Fa mesos vaig conèixer el cas de Kris Kashtanova. Amb un recorregut que passa per l'enginyeria de programari a Moscou, la fotografia a Londres i la consultoria, avui és Sr. Creative AI Evangelist & Community Advocate als Estats Units. El setembre de 2022 va presentar davant l'Oficina de Drets d'Autor dels Estats Units (US Copyright Office) una novel·la gràfica, Zarya of the Dawn, i en va obtenir el registre d'autoria. Tanmateix, el febrer de 2023 aquella mateixa oficina li va retirar el registre de copyright sobre les il·lustracions per haver estat generades amb Midjourney. No li van negar l'autoria del guió ni del muntatge, és a dir, de la selecció, coordinació i disposició dels elements, només la de les imatges.

Durant el procediment, Kris va argumentar la seva autoria apel·lant als centenars d'iteracions de prompt que va fer. L'oficina va raonar el contrari: que els prompts "funcionen més com a suggeriments que com a ordres, de manera semblant a la situació d'un client que contracta un artista per crear una imatge amb indicacions generals sobre el seu contingut". I va concloure que qui escriu prompts no "forma realment" la imatge ni és la "ment mestra" (master mind) que hi ha al darrere, perquè Midjourney genera el resultat de manera impredictible.

Ho entenc millor a través del mecenatge. Per molt que acotis un encàrrec (llum, perspectiva, escena, enquadrament), l'autoria de l'obra és de qui l'executa, no de qui l'encarrega. El mateix passa quan una plataforma encarrega "una sèrie d'època amb dracs": encarregar un tipus de contingut no la converteix en propietària de la idea, ni en guionista, ni en directora. Hi posa els diners i el desig. Uns altres creen.

Si volem evitar subjectivitats, aquests punts són per a tu:

Espanya (TRLPI, RDLeg 1/1996): l'autor és una persona física; l'obra ha de ser una creació original fruit de l'enginy humà.

França (CPI, art. L.111-1): protegeix l'obra des de la seva sola creació; la jurisprudència exigeix a més que porti "l'empreinte de la personnalité de l'auteur", l'empremta de la personalitat de l'autor, com a criteri d'originalitat (no és text literal de l'article).

UE (TJUE): estàndard Infopaq (C-5/08), "creació intel·lectual pròpia de l'autor"; Painer (C-145/10), originalitat en les decisions lliures i creatives (enquadrament, llum, atmosfera).

Tres maneres de dir el mateix: sense un humà al darrere prenent decisions executives, no hi ha obra protegida.

És per això que en el cas de Kent Keirsey, A Single Piece of American Cheese, sí que es va concedir l'autoria de la imatge. El workflow no va ser exclusivament de prompting: en aquest cas, les més de 35 rondes d'inpainting durant el procés van aportar els trets de selecció, coordinació i arranjament humà, i van permetre acreditar quant control real va tenir Kent sobre el resultat. Va ser, de fet, la primera imatge generada amb IA registrada per l'oficina nord-americana sota les seves guies de 2025. Perquè una idea existeixi amb intenció dins de la imatge, la direcció, especialment amb criteri, és el pilar. La coherència, la lectura de l'espai, el color, la llum... marquen la diferència entre una imatge creada i una imatge generada.

Entenem que dues persones, o dos equips, poden partir d'un mateix concepte i acabar en dues obres diferents, perquè cadascuna destil·la la identitat de qui la va fer. Conviuen sense trepitjar-se. Això és el que la llei anomena l'empremta de l'autor, i és just el que protegeix. La IA generativa a l'ús no arrenca de la teva identitat, sinó de milions d'imatges alienes que recombina. No hi ha garantia que pel camí no s'hi hagi colat la identitat d'un altre, ni que la teva hi sigui de debò. Per això la idea s'ha de construir des d'una direcció d'imatge amb criteri, perquè sigui coherent i tingui identitat pròpia. La generació en cru, sense control humà sobre les decisions executives, dona una autoria difícilment sostenible.

Bibliografia i fonts

U.S. Copyright Office, Zarya of the Dawn, carta del 21-feb-2023 (Reg. VAu001480196). copyright.gov

U.S. Copyright Office, A Single Piece of American Cheese (Invoke/Kent Keirsey), 30-gen-2025. Informe

Harvard Journal of Sports & Entertainment Law, sobre el registre d'A Single Piece of American Cheese. journals.law.harvard.edu

Gemini API Additional Terms of Service (Google), "Use of Generated Content". ai.google.dev

Espanya, TRLPI, RDLeg 1/1996 (art. 5.1). BOE

França, CPI, art. L.111-1. Légifrance

TJUE, Infopaq, C-5/08. EUR-Lex

TJUE, Painer, C-145/10. EUR-Lex

Dades biogràfiques de Kris Kashtanova. LinkedIn

Nota: aquest article té caràcter informatiu i divulgatiu; no constitueix assessorament jurídic.